La homofòbia

La homofòbia entesa com la fàstic o repulsió violenta respecte la homosexualitat o els homosexuals, desgraciadament, és un fet amb una indiscutible presència al carrer. Tot i que Catalunya no és cap dels 83 estats que apliquen legalment la homofòbia, aquí, i a gairebé tot arreu, els gais, les lesbianes, els bisexuals i els transsexuals segueixen sent, sens dubte, ciutadans de segona. Aquests “ciutadans de segona”, en el nostre país, per sort, en la majoria de casos, no són físicament agredits, però si que estan socialment marginats. Així doncs, els que gosen fer publica la seva condició sexual, pateixen, vagin on vagin, una seria de burles i rialles en el millor dels casos. Observem, sinó, un fragment publicat al diari Avui. “Una situació d'homofòbia també pot estar latent durant anys. Això els va passar a una parella de gais que residien en un bloc d’habitatges sense problemes. Però, en assumir un d’ells la presidència de l’escala, un veí va començar a insultar-los mentre d’altres els van negar la salutació.” La nostre, com la àmplia majoria de societats actuals, es una societat homòfoba, i això és un fet. Recents estudis confirmen que entre un 6 i un 8% de la població mundial es homosexual, però quin tant per cent ho ha acceptat públicament? De veritat que els únics responsables són els propis homosexuals? L’odi a la homosexualitat, es viu encara de manera activa i passiva entre la ciutadania, i tot això provoca el tancament i el sofriment de tot el col·lectiu homosexual. Respecte la legislació, només cal dir que encara, a dia d’avui, en ple segle XXI, hi ha mes països que sancionen la homosexualitat amb penes de mort o cadenes perpètues dels que els permeten el dret al matrimoni. A mes, a tot això cal afegir que, en els pocs països mes permissius, la situació tampoc està encara normalitzada degut a la anteriorment esmentada pressió i discriminació social. Per concloure, personalment crec que aquest problema (la homofòbia, no pas la homosexualitat) no es solucionarà fins que s’aconsegueixi conscienciar al poble de que la homosexualitat no és ni una malaltia ni una desviació ni un problema, ans és quelcom molt mes senzill: una orientació sexual tant natural com la heterosexualitat. Una societat democràticament madura ha de respectar tots els seus membres i protegir les seves minories.